El llibre “Les TIC a l’Educació infantil”, ens informa perfectament de les TIC i de tot el que comporta i també de la influencia que tenen en l’educació.
La revolució digital està transformant la societat ja que el món de la informàtica, les telecomunicacions, l’electrònica i el gran accés que tenim a la informació s’han incorporat a la vida de les persones. Per això els nens i nenes ja formen part d’aquesta revolució i quan apleguen a l’escola ja coneixen molts aparells electrònics i la seva utilització.
L’escola es té que adaptar a la societat de la informació i per això es tenen que fer canvis en l’estructura física de l’escola (l’aula d’informàtica, ordinadors a les aules...), canvis en polítiques educatives (per a potenciar l’ús de les TIC), canvis en l’àmbit administratiu (programes de gestió acadèmica, econòmica...), canvis en metodologies de treball (intranets, projectes telemàtics...) i canvis en el vocabulari educatiu (món digital, presentacions PowerPoint...).
L’escola ha de donar noves respostes a aquest entorn canviant i ha de valorar l’impacte i les repercussions que té el món digital.
Quan els xiquets i les xiquetes són petits, les persones que exerceixen una influència més forta sobre ells són els pares i la família més propera i tot seguit ja ve l’escola, per això l’educador es tan important ja que l’ajut que li ofereix a través del procés d’ensenyament- aprenentatge li permet al nen/a incorporar nous coneixements, habilitats i valors propis de la cultura social en què viu.
Podem dir que la millor estimulació que es pot oferir a un infant no és la més complexa i elaborada, sinó aquella que s’adapta millor al moment maduratiu de l’infant i que a més l’ajuda a evolucionar.
Centrant-nos en les TIC, quan els alumnes s’inicien en la matèria necessiten que el docent els ajudi a conèixer el maquinari i que els expliqui el seu funcionament, per a que posteriorment ja sàpiguen fer-ho sols. Gràcies a la utilització de les TIC es passa d’una motricitat gran a una motricitat fina i es va millorant el control oculomanual.
És té que fomentar l’ús cooperatiu que ens aporten les TIC.
L’ús de les TIC que comporta imatge i so, significa una millora qualitativa en l’ensenyament, ja que ajuden a desenvolupar els continguts de manera més sistemàtica, facilitant la comprensió d’alguns conceptes, estimulant nous aprenentatges i comporta una implicació més activa per part dels nens/es.
Les TIC són un recurs que podem treballar per igual en les tres àrees curriculars de l’etapa: descoberta d’un mateix, descoberta de l’entorn i intercomunicació i llenguatges, es poden utilitzar programes informàtics que tractin d’aquests temes com per exemple, un programa de tractament de textos per poder complementar l’aprenentatge de la lectoescriptura, etc.
En quant al paper del mestre/a en les TIC, ha d’utilitzar tots els recursos que li siguin útils perquè l’infant pugui anar assolint els objectius, és a dir, que el mestre/a ha de tenir una formació i un cert domini de les TIC. El docent ha de ser capaç d’integrar les TIC a les aules per tal que siguin útils i eficaces en el procés d’ensenyament- aprenentatge dels alumnes, el mestre/a també ha de tenir present els coneixements previs en TIC que els infants tenen quan entren a l’escola infantil, ha de triar-los i reorganitzar-los per tal que es converteixin en aprenentatges estructurats i significatius.
Les TIC són un recurs molt motivador en què el paper de l’alumne es basa en la interacció, la comunicació i l’experimentació que permet crear entorns rics d’ensenyament- aprenentatge, que sovint es veuen potenciats per la interacció dels diferents integrants del grup classe.
En quant al suport entre mestres, és important que en un equip sempre hi hagi persones capaces de dinamitzar i donar suport al treball amb les TIC, pot ser tant suport tècnic com suport de l’àmbit didàctic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario